Cloenda del meu bloc!

He de reconèixer que tinc una barreja de sentiments retrobats dins de la meva panxa. Per una part desitjava que aquest semestre terminés aviat ; ja vaig dir a l’inici d’aquest bloc que no m’ha sigut fàcil combinar la universitat amb el treball. Però per altra part, ara que ja he arribat al final, ara que només queden dos setmanes per tenir vacances –al menys de la universitat- em fa llàstima desfer-me de les hores de cafès compartides amb els meus companys i de les sessions on aprenc alguna cosa nova o es genera un debat entre tots...

Ha estat un plaer escriure aquest bloc. Crec que amb la seva construcció he aprés moltes coses, i sense adonar-me! Perquè mentre el meu bloc anava acumulant entrades, dintre del meu cap, s’anaven acumulant més reflexions.

En aquest bloc he intentat fer una dissecció de les diferents sessions d’aquesta assignatura rescatant les aportacions més significatives per plasmar-les després aquí.

  

Ha estat, també, un plaer fer PDAAAD amb en Martí. Considero que aquesta assignatura ha estat una de les més interessants de tot el curs. Durant aquestes classes tots hem tingut la oportunitat de expressar les nostres idees perquè des del principi en Martí va propiciar un ambient de debat i perquè no de provocació (recordeu el dia en que vam parlar de la religió a les escoles?). Hem après de forma pràctica en les diferents activitats proposades per el professor i hem descobert també les aplicacions de les noves tecnologies en l’educació.

Gràcies per llegir el meu bloc.

Us desitjo sort per les notes finals i un bon estiu!

Ei! Abans de marxar-me m’agradaria agrair a en Roger Miñana i al Àlex Arenas els seus ànims per seguir endavant quan estava a punt de llençar la tovallola.

Aquest bloc és grácies a vosaltres!

Atenció a la diversitat

Crec que no hi ha millor manera que començar a parlar de la diversitat un cop s'ha vist el vídeo "Mi hermanito de la luna". Són cinc minuts de tendresa però també d'injustícia...

L’article de José Contreras és un d’aquells articles que et canvien alguna cosa, dins teu, quan el termines de llegir. En el meu cas, m’ha canviat la mirada.

I és que precisament el que busca Contreras amb aquest article és el canvi de la mirada o més bé la seva educació. Vivim en una societat on es tendeix a classificar les persones per “normals” i “anormals”.  Es busca eliminar tot allò que ens diferencia com a individus per tal de poder apinyar-nos en un grup concret.

Davant d’aquesta despersonalització hem d’estar atents. Contreras ens recorda, utilitzant unes paraules de Milagros Rivera (2000), que “lo singular es lo nuevo que aporta al mundo común cada criatura humana que nace”.

És per aquest motiu, que la nostra mirada com a futurs professors, ha de ser sensible a les diferències dels nostres alumnes. Allò que pot enriquir més les aules són les aportacions dels diferents estudiants.

També, hem de poder veure més enllà de de les moltes etiquetes diagnòstiques que es posen als alumnes per tal de rescatar la seva singularitat i poder percebre la seves possibilitats i les seves forces.

A més a més, hauríem de fer de l’escola aquell espai integrador capaç d’adaptar-se a les diferents necessitats dels alumnes. Des de l’article “El tractament de la diversitat” ens fan menció de les modalitats d’adaptació dins de l’àmbit escolar:

-          Adaptació del currículum

-          Adaptació de les formes d’actuació

-          Adaptació de les formes d’organització

-          Adaptació dels materials

-          Adaptació de les activitats

-          Adaptació del temps

Reflexió de la diversitat a partir de la lectura de l’article “Educar la mirada y el oído” de José Contreras i “El tractament de la diversitat” del capítol del llibre d’Arànega i Doménech.



Serveis educatius

A continuació us presentaré els serveis educatius, equips professionals, que donen suport i assessorament a les escoles per fer front diferents problemes que poden patir alguns dels nostres nens i nenes.

• Els centres de recursos pedagògics (CRP), els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els equips d'assessorament en llengua i cohesió social (ELIC) són els serveis educatius que actuen en els centres d'una zona educativa específica. Formen el servei educatiu de zona.
• Els centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) i el centre de recursos educatius per a deficients visuals (CREDV) són serveis educatius específics. Aquests serveis dirigeixen la seva activitat a un entorn educatiu ampli, un servei o àrea territorial.
• Els camps d'aprenentatge (CdA) són una xarxa de serveis situats en contextos singulars que donen suport al professorat per tal que l'alumnat assoleixi objectius d'aprenentatge relacionats amb l'estudi del medi a partir de projectes que es desenvolupen en estades al camp d'aprenentatge, en activitats a l'entorn o en el centre mateix.

L'activitat que ens va proposar en Martí a propòsit dels serveis educatius va ser la següent:

-          Per grups havíem de pensar una activitat. Aquesta activitat havia d’estar contextualitzada i organitzada amb objectius. Amb el meu grup vam proposar portar els nens al mercat amb la missió de comprar diferents aliments per fer una macedònia a classe. Els nens amb aquest exercici identificarien els aliments que pertanyen al grup d’aliment de les fruites i a més a més d’aprendre el cost de les diferents fruites aprendrien a comprar i comptar el canvi que se’ls hi ha retornat.

-          Després de fer aquesta activitat havíem de descriure a un nen amb una discapacitat física, psíquica o mental. Nosaltres vam descriure un nen sord.

Finalment, en Martí va barrejar totes les activitats i discapacitats pensades per tots els grups i ens va entregar una activitat i una discapacitat distinta per grup.

El meu grup va haver d’adaptar una activitat de teatre per un nen de Nigèria que ni entenia el castellà ni el castellà. Vam pensar diferents activitats però també vam creure oportú que en un cas així seria útil posar-se en contacte amb els equips d’assessorament en llengua i cohesió social (ELIC).

Els exàmens a debat

Els exàmens escrits són útils per l’aprenentatge?

A classe vam tenir l’oportunitat de fer en grup aquesta reflexió tot extraient les següents conclusions:

Considerem que els exàmens escrits són una eina útil per aprendre diferents coneixements per part de l’alumne però no l’única. L’examen ha d’assegurar la reflexió i la maduració dels conceptes d’aquella matèria que s’està avaluant. Amb això volem dir que un examen no ha de ser una prova on l’alumne escrigui tots els seus coneixements que ha memoritzat dies abans. Els controls han de fomentar l’aplicació dels coneixements que han estudiat. Quantes vegades no em aprés pàgines i pàgines de memòria que després em oblidat? Allò que mai s’oblida és allò que s’entén i que resulta fàcil d’aplicar.

Apostem també per una alternativa als exàmens com pot ser la participació en les diferents activitats de classe.

Criteris d'avaluació

Al bloc “Parlem d’avaluació...”  se’ns mostren els 20 aspectes més destacables del Congrés Europeu Avaluar per Aprendre.

En Martí ens va facilitar alguns d’aquests 20 aspectes però amb espais en blanc que vam haver d’omplir amb un grup de treball. Amb tot això es pretenia reflexionar sobre l’impacte de l’avaluació en el ensenyament. Hem quedo amb la idea que una activitat d’avaluació serà bona si es pot utilitzar com a activitat per ensenyar.

 

1-    Un docent té competència pedagògica si sap organitzar una bona bastida cognitiva per als seus alumnes mentre la necessiten.

2-    La docència ha de ser dialògica, la retroalimentació per tenir sentit ha de ser immediata.

3-    Cal prendre consciència de la importància que té l’avaluació i de com condiciona l’ensenyament.

4-    Cal relacionar avaluació i aprenentatge: amb diàleg, aprenentatge actiu i col.laboratiu.

5-    L’aprenentatge ha de ser un projecte comú entre professor i alumne.

6-    Cal definir uns criteris d’avaluació que possibilitin identificar on s’és i què falta per aprendre.

7-    S’ha de relacionar l’avaluació amb la comprovació de l’assoliment d’objectius.

8-    L’avaluació és una responsabilitat col·lectiva i compartida. Dóna sentit a l’esforç de l’alumnat.

9-    L’avaluació formadora té com a finalitat que l’alumnat aprengui a prendre decisions per regular-se. Cal que l’alumnat anticipi i planifiqui com resoldre les tasques.

10- Utilitzar llenguatge positiu en l’avaluació, els alumnes reaccionen bé si interpreten que poden millorar.

11- Cal fer participar els alumnes en discussions sobre els seus aprenentatges. La reflexió en l’alumnat necessita temps i pràctica.

12- Els alumnes han de saber què han après i què els falta aprendre

13- Cal diversificar les eines d’avaluació: La rúbrica i el portafoli són bones eines d’avaluació.

14- L’e-portafoli de l’alumne o carpeta d’aprenentatge, un instrument d’avaluació centrat en l’aprenent.

15- L’ànima del portafoli és la reflexió. Desenvolupa el pensament crític, la creativitat, augmenta les habilitats emocionals i socials, i fomenta la cooperació.

16- L’avaluació ha de ser autèntica, versemblant, ha de guardar fidelitat amb les condicions extraacadèmiques. Ha de ser realista, rellevant, constructivista i socialitzadora.

17- Els alumnes han de resoldre problemes (tasques) per exercitar les competències.

18- És important la retroalimentació: primer presentar objectius, després valorar a quina distància estem dels objectius i finalment delimitar què hem d’aprendre.

19- S’ha d’estimular l’autoavaluació i la coavaluació. És important aconseguir que els alumnes siguin bons autoavaluadors. Els professors també han de ser bons autoavaluadors.

20- Avaluar & Ensenyar és el mateix procés. Una activitat d’avaluació és una activitat d’aprenentatge, una activitat d’avaluació és bona si es pot fer servir com a activitat d’aprenentatge.

 

Podeu trobar més informació sobre l’avaluació fent click en el següent enllaç:

Bloc "Parlem d'avaluació..."

 

 

Per finalitzar, m'agradaria fer menció sobre diferents criteris d'avaluació que es poden utilitzar.

 

INSUFICIENT - SUFICIENT - BÉ- NOTABLE - EXCEL·LENT

 

Necesita mejorar - Progressa adequadament - Progressa adequadament alt - Progressa adequadament molt alt:

NM - PA - PA alt - PA molt alt

 

 

En canvi, no podem utilitzar criteris d'avaluació de l'estil següent:



MOLT - BASTANT - POC - GENS

 

Els criteris d'avaluació no poden ser parells. Amb l'exemple anterior si volem, com a mestres, podem no posicionar-nos davant l'avaluació d'un nen. "Molt" i "bastant" són conceptes positius i "poc" i "gens" són negatius. En aquests criteris no trobem un espai per una puntuació intermitja. 

Avaluació

A la pregunta què és l’avaluació li han sortit diverses respostes:

Nervis- exàmens -tensió

Però què és realment l’avaluació?

Si busquem a la pàgina web xtec.cat trobarem la següent definició en vers l’avaluació:

L’avaluació del Pla educatiu d’entorn l’entenem com un procés necessari per a la millora permanent i que forma part del propi desenvolupament del projecte. És un procés amb caràcter cíclic i constant que evoluciona a partir de la reflexió sobre els resultats de les actuacions, els processos realitzats i l’assoliment dels objectius.

Un procés d’avaluació requereix, en el seu desenvolupament, dos punts de vista complementaris: l’intern i l’extern. L’avaluació interna estarà formada per l’avaluació inicial, la memòria anual, l’avaluació de procés al cap de tres anys i una última avaluació final o d’impacte al cap de sis anys.

 

 

Per mi, l’avaluació consisteix a conèixer el punt de partida de cada alumne i valorar l’assimilació dels diferents objectius del curs. Conèixer el punt de partida de l’infant ens ha de servir per adaptar els objectius en funció de les seves necessitats i per entendre l’evolució del nen durant el curs escolar.

 

 

Finalment, l’avaluació segons el moment, l’agent o la funció pot ser:

Segons el moment

o     Inicial

o     Continuada     

o     Final

Segons l’agent

o     Autoavaluació

o     Coavaluació

o     Heteroavaluació

Segons la funció

o     Acreditació

o     Diagnosi

o     Única

Qui és Ken Robinson?

A classe vam tenir el plaer de conèixer a en Ken Robinson i dic plaer perquè vam gaudir veient un tros d’una de les seves inspiradores conferències. A continuació us deixaré fer un tast de tot allò que en sap aquest educador amb el vídeo “L’escola mata la creativitat”.

 

 

Ken Robinson és un educador i escriptor britànic. És considerat un expert en la creativitat, la qualitat de l’ensenyança, la innovació i els recursos humans.

 

M’agradat descobrir aquest autor. Veient la seva conferència he tingut la oportunitat d’omplir-me d’optimisme i ganes de canviar tots aquells aspectes que no ens deixen ser més creatius. Crec que és important conèixer a aquest tipus d’educadors ja que resulten molt motivadors per l’alumnat, encara perdut, de primer de grau d’Educació Primària.

Ken Robinson ens encoratja al canvi. A fer les coses d’una altra manera. A pensar i ser creatius.

Si algun dia ho oblideu, no dubteu en tornar a veure “L’escola mata la creativitat”